Piernas (Spain) 12 - Dennis (Malta) 1....
Me ha humillado el amigo Piernas. En una confrontación directa... sin excusas posibles.
Una derrota sin paliativos.
(Un buen momento para retirarme quizás?)
Hi havia dues possibilitats:
* Anar en cotxe a Girona (sortir a les 05:00), autobús a Palamós 06:30-7:30, córrer de Palamós a Girona (08:00) i tornar en cotxe
* Anar a les 07:15 a Palamós, córrer, i tornar en autobús de línea a Palamós..
Amb el fred que feia, i les poques ganes de matinar.. vaig decidir per la segona opció, és a dir, dutxar-me tranquil·lament a Palafrugell a les 06:45 abans d'agafar el cotxe i ja agafaria l'autobús.
(Piernas 0 - Dennis 1)
Degut al sobtat despreniment de la retina no vaig entrenar massa l'últim mes, però la setmana del 4-10 de Novembre vaig fer 4 sèries de 2000 sub 4' i un entrenament de 16k per Collserola a bon ritme.
Aquesta setmana passada el dijous vaig anar al oftalmòleg i va detectar un altre forat a la retina i em va sellar-ho amb làser, però curiosament em va dir que en 3 dies no hi havia cap problema per córrer una cursa... ni si fos de 100 kms ?!?
Una mica estrany, però bé... Per què no fer cas a un home que s'ha passat la vida estudiant...
(El dimecres aniré al oftalmòleg que m'ha recomanat Ferran i veurem si realment està tot al seu lloc)
Així que no havia entrenat gaire, però quan començava ahir pensava que fins i tot podria ser una avantatge haver fet aquesta setmana només una tirada de 13 kms pel riu...
Així, sortim puntualment a les 08:00 de Palamós, fa un día molt solejat i ja no fa tant de fred com a primera hora.
Portem 2 kms i ja noto que no puc amb el ritme que l'amic piernas m'està imposant.
Collons, sí que m'ha visitat aviat l'home del martell....
Deixo passar a uns 10 corredors, i mantinc el ritme durant 500 metres, però estic tan pendent de les branques dels arbres per no fer-me malbé l'ull... que no veig els arrels que em fan caure amb voltereta. Merda!! Per sort la caiguda era sobre terra molt tova.
Deixo passar 10 corredors més pel corriol i torno a córrer.
Els primers 10 kms són per corriols molt estrets, a dins del bosc, i són continues les pujades i baixades. No massa empinades, però molt trencacames.
Però avui ni tenia cames ni pulmó... Mai m'havia trobat tan fluix.
Total, que després de deixar aquests 20 corredors, fins al km 15 havia de deixar pas a 47 persones més... Un desastre.
Després del primer avituallament (km 14) em trobava una mica millor, i al km 15 per fi vaig avançar un primer corredor... i un altre, i un altre... REMONTADA!!! (pensava). Vaig comptar les víctimes i al km 24 havia recuperat 17 posicions... això prometia.
Però quan ja cantava victòria, vaig topar amb un altre mur, aquest cop impossible de superar:
Fins al km 30 vaig perdent 10 posicions, abans de creuar 3 cops pel riu, fins als genolls a l'aigua. Mengem una mica en l'avituallament principal del km 30, però tinc els peus tan freds que ni me'ls sento.
Ara toquen uns kms plans, per fi, però "no me siento las piernas!!"
Sóc incapaç de córrer i camino de manera penosa veient com tothom em deixa en ridícul...
Un parell d'hores més tard ja no tinc els peus tan freds i puc trotar una mica, però en cap moment per sota de 7'/km... patètic!!
Com és possible que durant la UP podia córrer fins i tot a 4'30" després del km 80 i avui ni un sol km per sota de 7??
De totes maneres, ja veig que baixaré de les 7 hores com sigui, així que tampoc cal fer cap esforç més per millorar la marca... no puc recuperar un nefast resultat i a més el cos no vol patir més.
Doncs...així de content arribo després de 6h34 a l'arribada.
Però aquí no acaba el calvari...
Les dutxes a més de 2 kms...(però ben calentes i amb més pressió que la 'tanqueta' dels Mossos)
L'estació de autobuses a més de 2 kms de les dutxes...
Arribo a l'estació a les 16:15 i veig que el primer autobus surt a les 17:40... Noooo!!
Bé, res a fer, dues birres i un entrepà per no tallar-me les venes, i a les 19:30 per fi a Palafrugell, i no vaig arribar a Barcelona fins a les 22h...
(L'amic Piernas va dinar a casa a BCN a les 15:30....)
Bé, com a mínim... a la propera no pot anar pitjor, oi?
Hauria de gaudir un mínim fent aquest esport..
Ara amb la moral sota cero no vull anar, però 20 dies donen per molt.
Ostras!!! Pasate a la de 30 de la Ardenya que voy yo, la de 50 ed muy del estilo Transgavarres, incluso mas dura.
ResponderEliminarYa te dije que era jodida, sobretodo el primer trozo que te vacia, hay que intentar ir con un ritmo constante.
Ya tocaba que una vez te fundiera 😜
Piernas, no tocaba ni mucho menos...
ResponderEliminarY si tú vas a la de 30.. de bien seguro que no será mi opción, jaja.
2 humillaciones en 20 días podría acabar para siempre con mi carrera. ¡Olvídalo!
Aun no soy ni capaz de caminar de manera normal.. realmente me lo estoy planteando.
(también es más fácil, pues el coste de la carrera era simbólico y es más fácil explicarlo a la Mònica).
Sigue disfrutando del momento, que entrenaré más y mejor para que no vuelva a pasar... al menos no 1 hora de diferencia!!
Jajjajajja acuérdate que en la Ultra Pirineu ya estuve cerca de hacerla gorda 😜.
ResponderEliminarYo tengo que trotar algo ya por la mañana, obligado por Indiana.
Vas a ultra per mes!!!! No et pots queixar, i a més gairebé sense entrenar.
ResponderEliminarSí, això sí Ricard... i n'estic una mica fart, jaja. Espero estar recuperat una mica per poder gaudir una mica més de la d'Ardenya d'aquí 2 setmanes, però ja fins a la Ultra del Montseny a Abril no faré més muntanya.
ResponderEliminarOtra vez al Montseny???
ResponderEliminarSí... pero esta vez quiero seguir con el pelotón, jaja. Y no media hora más tarde.
ResponderEliminarAl ser justo 3 meses antes que la VDA, me irá de fábula.
Dennis, jo crec que quan no gaudeixes és el moment de parar(de competir), retrobar el plaer de córrer per córrer, deixar passar un parell de mesos i recuperada la il·lusió sant tornem-hi! Jo no paro mai de córrer més de 10d/2 setmanes l'any però puc estar 4/5 mesos sense competir.
ResponderEliminarFerran, de fet venía amb ganes de competir. Més, perquè sempre havia volgut fer una travessa de Palamós a Girona.
ResponderEliminarPerò potser simplement havia subestimat la distància o sobreestimat les meves forces.
Intentaré no fer cap inscripció més, i després de la VDA de principis de Juliol... tornar a les distàncies més curtes que segur que m'aniran molt millor!