Marató de Barcelona 2018

Com ja vaig posar aquí al blog, vaig fer la marató de Tarragona fa 6 setmanes, i ja estic inscrit a la marató d'Empúries, a finals d'Abril.
Amb això vull dir, no tenia cap intenció de fer la marató de Barcelona. 
Per això, el dimarts vaig fer 5 sèries de 2000m amb 400m de RC, molt cansat, i el dijous vaig fer les 15 x 400m a ritmes de 1:25 ÷ 1:16, a bon ritme. Res de tapering, res de planificat...

Va ser aleshores que Miguel Reiser, company de fatigues del nombrós grup de JB's ens va dir que no podia fer la marató, i que volia deixar el dorsal a algú per fer de llebre o fer una tirada amb dorsal.
Va ser en aquest precís instant que vaig pensar, "Why not?"... i uns segons després ja no descartava fer una mica més de 21 kms....
No em vaig veure capaç de fer de llebre de Jaume86, que segurament faria 1h28 la segona mitja, i jo a Gavà no vaig ser capaç. Tampoc volia anar a 3h20, així que tocava decidir si començar p.e. al km 10 o 12, o començar des del principi.

Vaig decidir començar des del principi, perquè si no, no em sentiria còmode (una mica com un trampós) rebent els ànims del públic sense haver-me'ls guanyat. (No critico per res a ningú que hagi sortit després, però jo em sentiria incòmode).
Per tant tocava la opció més perillosa... començar des del km 0, i sense cap pressió, gaudir de la gran marató que tenim, i arribar on em deixaria el cos sense matar-me massa. 

Evidentment, era una crònica de una muerte anunciada, però en el bon sentit... i és molt difícil no volar amb tots els ànims dels Correcats aquí a Barcelona.

Primer unes fotos amb els companys dels Fondistes de Sant Feliu i després amb els companys Correcats.
Vaig començar tranquil.lament, en el calaix blau (3h15-3h30), però sent la segona onada amb un minut i mig aprox. endarrerit respecte a la primera onada, vam poder córrer molt, molt bé des del primer
moment.
Vaig distanciar-me del grup i amb un ritme de 4'30" vaig trigar 2 kms en arribar a les llebres 3h15. Vaig passar el grup, i ja a partir d'aquest moment vaig fent la meva cursa. Els primers 5km molt poc per sota dels 4'30" (per fer 3h09:55), però ja el segon parcial en 22' pelats (3h05'40"), un ritme perfecte. 

"Gallina de pell" al km 10 i de fet tota la baixada del carrer Tarragona fins arribar a km 12. Quin "subidón" de tram, favorable a més a més.... Em va animar el Mister, que de fet no sabia que aniria a córrer avui, com molts amics Correcats i el DiegoLH fent fotos. 

Portàvem gairebé un terç de marató, i estava gaudint com mai!!
Una pujada una mica molesta pel passeig de gràcia, còmode per Rosselló, Sardenya i València i ja arribàvem a la Meridiana.
Vam pujar els 2 kms, amb molta animació, però amb un vent molt incòmode de cara. 
Doncs... no passava res, doncs a la tornada tendríem el vent de cua (pensava jo).. però un cop tornat el vent bufava molt més fort...  i novament en contra ?!?!? 

Hi havien amics d'entrenament, com el David que m'havia animat ja 4 cops... era omnipresent.. .abans de fer la seva mitja corrents!

Va ser per a mi la part més dura psicològicament. De totes maneres, havia passat la mitja en 1h32:33, i em sentia molt, molt fresc.
Com a mínim fins al km 32 llavors.
Després el tram més lleig, pel pont de Calatrava i la gran via, però ja al km 25 el tram favorable de la Rambla prim. Favorable de perfil, però amb vent no era massa còmode tampoc. Ja només era passar bé el tram pesat d'anada i tornada per la Diagonal.

M'animen molta gent, com el Josep (que vaig veure 4 cops, em sembla, quin crack), Carles#22 (amb qui vaig fer la marató fa dos anys, 'agafats de la mà' en aquest tram) i més gent coneguda. 
Va ser sortir de la Diagonal, i trobar-me encara molt fresc, i sabia que avui acabaria la meva vintena marató!!! Sí o sí.
A més a més, vaig veure que el meu temps estava molt a prop dels 3h05-3h06, i això era un al·licient molt important també.

Els kms per el litoral no eren tan dures com m'esperava, doncs no bufava tant el vent... i a més no feia calor!! 
Uns companys m'animen "Grande Miguel", és el que té portar el dorsal d'un altre, i surto somrient. Al km 33 tenia un petit "bajón", però just en aquest punt surtía la música del BOSS "BORN IN THE USA"... llàgrimes als ulls, i no podia evitar cantar la cançó amb ell. Vinga, ara un km dur, la pujada de Marina, però ja passant el km 35. Girem cap a la esquerra, i una nova pujada amb milers de veus animant-nos fins a l'Arc de Triomf. Apretant els dents, ara sí, per la Ronda de St. Pere, però no podia haver millor moment per posar l'avituallament Correcat!! Quin gust passar per allà i escoltar el meu nom (i el de Miguel). Això ajuda moltíssim, no té preu!

A la plaça Catalunya avanço a molta gent, que està molt fotut, i encara queden 5 kms llargs. Jo tampoc anava massa fresc en aquest tram, però gràcies al gran Rafa accelero en la baixada i em fa de llebre durant el km llarg fins al litoral. Girem cap a la dreta, i just abans de Colon el CarlosHB i la Carol em fan una foto molt maca i em criden cap amunt.

I girem... i triguem uns centenars de metres per començar a descomptar els kms. Per fi, km 40: 2:55:40.
Calculo que amb 12' (màxim permès) faré 3h07, amb 11' (pujant a 5') 3h06, i amb 10' (pujant a 4'30") 3h05...
Vinga va... no hem arribat aquí per deixar escapar un 3h05. Sé que baixar d'això serà impossible, però com a mínim fer això.

Apreto les dents, ara sí, però el fet de passar tants i tants morts vivents fa que tot vagi molt més fàcil. 
El km 41 a 4'36, el km 42 a 4'31 i aixeco les mans!!! Increíble. Fa 72 hores no entrava en els meus plans, i ara ho he fet. 3h05:34!! Segona marca personal, a 50" de la primera marca de fa 2 anys.

Una marató gaudint del primer a l'últim quilòmetre, i amb una felicitat immensa trepitjo la catifa de l'arribada. 

Quin privilegi poder ser corredor. Quina marató més maca que en tenim a la capital catalana!!