miércoles, 30 de mayo de 2018

Cursa DIR Diagonal 10.000 m - 37:54



Este domingo se ha celebrado la 6a Cursa del DIR Diagonal.
Es una cursa que atraviesa Barcelona por la Diagonal, desde Palau Reial hasta el final a tocar el Litoral. Una cursa prácticamente recta, con la distancia de 10.000 metros homologada por la FCA, pero con 60 metros de desnivel negativo, por lo que las marcas no valen. 

Nunca había hecho esta cursa, pero fue el primo que me avisó que había una precio especial para los primeros inscritos, y así me gasté tan solo 5 euros en la inscripción!!

La gran desventaja de todas las cursas (multitudinarias) de Barcelona... te obligan a recoger el dorsal el día antes, por lo que pierdes medio sábado por 40' de Carrera...
No obstante, aprovechamos el día para hacer compras en el Decathlon y el Corte Inglés, y así nos hicimos el día en la ciudad.
La bolsa del Corredor era más que razonable, con el típico tetrabric de Aneto, Pasta Gallo, un Compeed, Agua, y algunas cosas más aparte del dorsal y la camiseta.
Todo muy bien organizado (que no hice nada de cola), aun poniéndome enfermo cuando vi las 150 hojas de 62 participantes. Más de 9000 participantes!!!

Temía lo peor, pero la verdad es que durante la cursa no noté nada de agobio corriendo por todo el ancho de la Diagonal.
El Trambaix de las 07:07 me dejó en Palau Reial sobre las 07:37, y hubo tiempo de sobra para hacer mis 4 kilómetros de calentamiento.


De la cursa en sí poco que decir: Todo el mundo me decía que toda la bajada se concentraba en la primera mitad y que teníamos que frenarnos un poco para poder sobrevivir la segunda mitad con apenas bajada. Mi objetivo era hacer un sub 38' justito, haciendo la primera mitad en 18:59.
Salgo del primer cajón (sub 40') sin ningún problema, pudiendo correr bien desde el primer momento. 

El viento venía justo de cara, y a pesar de los 9000 corredores que éramos, molestó bastante durante gran parte del recorrido. Pero ninguna excusa para no poder bajar de los 38', porque no hacía demasiada calor, y -sobre papel- era todo bajada.
Me extrañaba un poco, porque en la Maratón de Barcelona nunca me había dado cuenta que este tramo era tan favorable...  Pero bien.

El primer kilómetro salimos todos a mil por hora, pero aun así veo que el GPS apenas mantiene el ritmo de 3'48". Me cuesta muchísimo, y las piernas están muy cansadas.
Por suerte, poco a poco el motor diesel se va calentando, y ya en el km 4 noto que sin acelerar voy pasando a varios corredores. Paso el km 5 en 19:01, posición 185. Cachis!
No había forma de prever el tiempo del km 5 (homologado), porque todos los puntos kilométricos estaban muy mal colocados. Fatal!!. De hecho, la única pega de la organización, pero es un tema que se tendría que controlar. (km 1 1,10 - km 2  2,08 - km 4  3,99 - km 5  5,07 (OK)).

Lo incómodo que iba yo durante la primera parte, la segunda parte, supuestamente menos inclinada, me encontraba muchísimo mejor, y aumentando algo el ritmo iba pasando hasta 74 chicos. En el km 8 el reloj me animó con un buen 30:00 y en el km 9 33:45, así que parecía que iba a bajar holgadamente de los 38'. 
Aumenté una marcha más, pero a pesar del sprint final tuve que hacer un esfuerzo grande para bajar de los 38': 37:54 al final, pos. 111. Creo que a muchos se les ha esfumado la marca por un último km de 1100 metros (evidentemente los anteriores eran cortos!).

Pero bien, contento por haber bajado nuevamente de los 38'.
Ayudado por la bajada, sin duda, pero aun así contento.






  


martes, 8 de mayo de 2018

Marató Catllaràs (Ultra) 51K 3500m D+



Este año voy a amortizar bien las vambes Trail. 
Inscrit para la marató (Ultra) de Catllaràs:

Reconozco que ha sido gracias a la lista del amigo Piernas en su blog:

Además, lo escribe muy bien David Patán, del Blogmaldito:

Lo reconozco, tengo un enchochamiento total desde la primera vez que pisé estas montañas hace ya unos años, y es que no es para menos: el Catllaràs es un macizo muy duro, de niveles exigentes, caminos incómodos, descensos técnicos… y belleza infinita.

Poder visualizar el Pedraforca mientras bajas a Sant Julià de Cerdanyola no tiene precio, subir e insultar el #putusobrepuny (que este año he de reconocer que no se me ha hecho tan cuesta arriba) es una de esas experiencias que te marcan, ir pisando una alfombra de hojas por corriols inacabables, disfrutar de esa vista impresionante que hay camino al pic de El Pedró… Un buen montón de momentazos que te dejan huella y para la mayoría de nosotros es el principal motivo por el que nos apuntamos a esta Ultra Catllaràs.

El Catllaras es esa zona entre Berga y Bagà que queda medio ignorada por el corredor de montaña y no tenemos ni puta idea de lo que nos perdemos.

Y como siempre: ande o no ande...caballo grande!
A pesar de mi nula capacidad física para la montaña, o quizás justamente por eso -para que sea más una marcha que una cursa- me he inscrito a la cursa grande, que aunque sean tan solo 50 kilómetros y baja montaña... si el 2º clasificado el año pasado tardó 6h15 y el número 100 (de 300) más de 9 horas, quedará claro que voy a tardar sobre las 9-10:30 horas.

Lo malo... es madrugón, que a las 06:00 en punto salimos de la Pobla de Lillet!!

viernes, 4 de mayo de 2018

Marató de Berga 42k +3250m 17.06.2018




Ya tengo mis bambas Trail, las Bushido, y me he inscrito para la fantástica Maratón de Montaña de Berga, este año llamado Berga Trail, donde las estrenaré sobre un terreno más que apto.


42km y +3250m, así que la diversión está asegurado durante al menos 7 horas.

Curiosamente, a falta de 6 semanas hay tan solo 30 personas inscritas... miedo me da.
Cada vez más gente se apunta a unas pocas cursas y las demás se mueren de pena... y esta maratón se merece algo más, creo.

(Ahora he leído que la Núria-Queralt también cayó hace 2 años por falta de gente, como la Emmona, etc...)

¿Te animas, Piernas?







martes, 1 de mayo de 2018

Marató d'Empúries 2018

Uff, quina hora és?
04:16... he dormit 4 hores exactes, però he d'anar al lavabo. Això pot significar 2 coses: o estic molt nerviós o em vaig passar amb la hidratació ahir a la nit. Probablement les dues coses.

Es la tercera marató que faig en 3 mesos, però la primera que realment he preparat bé. La de Tarragona no volia fer-la però a última vaig participar (3h10-11), després a Barcelona em van donar un dorsal el divendres abans per fer una tirada llarga (3h05:33) i ara que volia anar per fer marca, amb opcions reals, doncs, molt nerviós.

Em fico al llit, però ja sense cap possibilitat d'èxit.
Menjo 6 rebanades de pa Orowheat amb mig pot de melmelada, i mig litro de Suc de taronja, que sempre es 'efectiu' abans de la marató.

Al cotxe poso 4 cancions de Ricardo Cocciante i com últim 'For Crying Out Loud' de Meatloaf a tota hòstia, una cançó que ja utilitzava quan feia controls de 1500mtr fa... gairebé 30 anys.

El dia abans recull el dorsal i ens conviden unes llesquetes de pa amb anxoves de l'Escala i ens donen la bossa del corredor: un pot d'anxoves, una samarreta i un sweater... tot per només 29€.
A més, els nens fan una cursa de 800 i 1000m per només 1€ solidari.
Tot el dissabte amb molt de sol i calor...

Un cop a Empúries un correcat em diu que tothom està al Bungalow on podem deixar les coses i ens saluden els pocs corredors i moltes llebres!!
Es el primer any que fan de llebre, i en total son 2x5 = 10 companys per cubrir els quarts de 3 a 4 hores. Un 4,5% del total de maratonians...

Fem fotos de grup, i entre ells un vell amic de la UOC Carles Badenas, i el Luigi amb la seva família. Quin gust els crits d'ànims de la mare i la filla tots els cops que he passat per on estaven (m'he oblidat els seus noms Luigi, ho sento)!!!

Una mica passat les 08:30 seguim als Romans cap a la sortida.
Uns 225 maratonians, i 1500 corredors més fent la mitja i 10k.

Fa calor, sol, i sembla que avui no encertaran amb el temps.
I sortim!!!
Com ja vaig dir, volia fer 3h03, a ritme 4'20"/km, sabent que el sub 3 estava descartat. Tot i així, tots els que hem fet més d'un cop Empúries sabem que és la cursa més solitària que existeix, i 40 kms sol es pot fer mooolt llarg.
Surto, i veig que puc aguantar bé el ritme de 4'15 del meu company de pistes Raúl Martínez
Sé que és un risc molt gran (massa?) però començar ja sol... bé, intento anar amb el Raúl. Anem fent, 21:10 + 21:16, com un rellotge, i aprofito les llargues cames de Raúl per anar darrera, resguardant-me del vent que de sobte s'ha despertat. A les 09:00, com estava previst, va començar a ploure, però com a mínim la calor s'ha marxat.



Al km 10, de sobte em saluda un tal Richard Browning, que em felicita pel Blog!! Collons.. quina casualitat. A més, em comenta que sol fer uns pocs minuts més de les 3 hores i sembla anar molt tranquil al petit grup.
No sé si la meva crònica de fa 4 anys era prou acurada, doncs deia que era plana, però la veritat que és un circuit trencacames anb molt pocs trams plans. Divertit, diguem.
Al km 12 s'incorpora el Pablo com segon llebre, i seguim un grup de 8 persones aprox. No pot aguantar la primera dona, la Mireia Sosa, i al km 14 jo veig que també van massa ràpids per a mí.

Deixo el grupet, però un parell de kms més tard veig que la distància es queda igual, a aprox 70 metres.

M'animen moltíssim les llebres Correcats que venen en direcció contrària, i fins i tot l'amic Jorfer (llebre sub 3:45) es gira i em fa de llebre cridant-me ànims i pujant-me la confiança i.... sense gairebé adonar-me, de sobte em trobo novament amb el grup sub 3 hores. 2 llebres i 4 corredors.

Li crido a Raúl i es posa content i veient-me patir es posa una mica enrere per resguardar-me del vent. Pluja molt i estem molt xops. Ni sé si és el dorsal-xip però la samarreta pesa moltíssim amb la pluja. Passem la mitja amb pocs segons per sota del ritme 4'15, 1:29:21, i m'adono que es només un minut més lent que la meva millor marca de mitja (Gavà) d'aquest any. I és al km 24 quan ja no puc més. Em despenjo per no tornar, però intento seguir més o menys el ritme 4'15-4'20.

Fins el 25, prou bé, i a més faig càlculs: si he fet una mitja sub 1:30 i faig la segona a 4'30.... baixaré de les 3h05, i per tant MMP.

Ja m'oblido del sub 3h, i només penso en fer sub 3:05. Parcial de 25-30k de 22:07 (4'25"), i passem novament per davant de l'arribada. Ja queden només 12k!!

Però ara ja comença a costar. Mai tinc problemes amb els isquis, però la cama dreta es contrau, i he de fer passos més petits. Arribo al km 31 i la pujada que la primera volta no semblava tan dura, ara sembla que vagi caminant. Començo a preocupar-me, però després veig que el ritme segueix acceptable. Porto ja molts kms sol, i cada cop plou més, i no veig a ningú. Sóc jo contra el crono, amb alguns crits d'ànim. Km 35, un parcial de 22:46 i poc menys de 2h31.

Costa fer càlculs ara, però amb 34' baixo de 3h05. Som-hi!!!

Ara ja no plou, però els bassals son cada cop més grans i hi ha zones d'asfalt on no podem evitar mullar els peus fins als turmells. M'animen les llebres que venen de cara i amb els seus ànims vaig passant els kms. Tinc molta por al km 38, i mantinc el ritme sabent que perdré molt de temps a la gran pujada.

Arribo al 38 (gairebé 2h45) i sé que no pot fallar. Apreto les dents i cap amunt. Es un carrer anb molta pujada, però per sort són només 250m. Passo un noi que s'ha despenjat del grup sub 3, i un cop a dalt sé que he passat el tram més dur. Baixo ràpid per guanyar una mica de temps perdut, i arribo al km 40. 2h53:53.
Amb 10' baixaré de 3h04... però amb 9:40 faré sub CarlosHB (un altre company de sèries, que és molt més ràpid, però sempre acaba malament a les curses).

Mai no havia tingut tanta motivació com avui i vaig accelerar a full per aconseguir el repte. A ritme de 4'21 la pujada del km 41 i a 4'15 els últims 1200 metres, i arribo 100% feliç a l'arribada, com si hagués guanyat la cursa!!!

3 hores, 3 minuts i 20 segons!!!!

I un cop allà dono les gràcies al Raúl, i després a tots els Correcats.
Un minut i mig més tard també arriba sol el Richard, que vaig passar al km 18 aprox.
Malgrat la meteorologia hem tingut una cursa fantàstica!
Poc després arriba també el Luigi, que malgrat la seva nula preparació ha pogut acabar-la amb bona nota.

Una dutxa, i després vam celebrar-ho molts al restaurant de l'Escala. Impressionant tot el que es pot menjar i beure per només 15€...

Quin dia més complet.



(Perdó, però és complicat fer una crònica amb el mòbil)