Marató d'Empúries 2018

Uff, quina hora és?
04:16... he dormit 4 hores exactes, però he d'anar al lavabo. Això pot significar 2 coses: o estic molt nerviós o em vaig passar amb la hidratació ahir a la nit. Probablement les dues coses.

Es la tercera marató que faig en 3 mesos, però la primera que realment he preparat bé. La de Tarragona no volia fer-la però a última vaig participar (3h10-11), després a Barcelona em van donar un dorsal el divendres abans per fer una tirada llarga (3h05:33) i ara que volia anar per fer marca, amb opcions reals, doncs, molt nerviós.

Em fico al llit, però ja sense cap possibilitat d'èxit.
Menjo 6 rebanades de pa Orowheat amb mig pot de melmelada, i mig litro de Suc de taronja, que sempre es 'efectiu' abans de la marató.

Al cotxe poso 4 cancions de Ricardo Cocciante i com últim 'For Crying Out Loud' de Meatloaf a tota hòstia, una cançó que ja utilitzava quan feia controls de 1500mtr fa... gairebé 30 anys.

El dia abans recull el dorsal i ens conviden unes llesquetes de pa amb anxoves de l'Escala i ens donen la bossa del corredor: un pot d'anxoves, una samarreta i un sweater... tot per només 29€.
A més, els nens fan una cursa de 800 i 1000m per només 1€ solidari.
Tot el dissabte amb molt de sol i calor...

Un cop a Empúries un correcat em diu que tothom està al Bungalow on podem deixar les coses i ens saluden els pocs corredors i moltes llebres!!
Es el primer any que fan de llebre, i en total son 2x5 = 10 companys per cubrir els quarts de 3 a 4 hores. Un 4,5% del total de maratonians...

Fem fotos de grup, i entre ells un vell amic de la UOC Carles Badenas, i el Luigi amb la seva família. Quin gust els crits d'ànims de la mare i la filla tots els cops que he passat per on estaven (m'he oblidat els seus noms Luigi, ho sento)!!!

Una mica passat les 08:30 seguim als Romans cap a la sortida.
Uns 225 maratonians, i 1500 corredors més fent la mitja i 10k.

Fa calor, sol, i sembla que avui no encertaran amb el temps.
I sortim!!!
Com ja vaig dir, volia fer 3h03, a ritme 4'20"/km, sabent que el sub 3 estava descartat. Tot i així, tots els que hem fet més d'un cop Empúries sabem que és la cursa més solitària que existeix, i 40 kms sol es pot fer mooolt llarg.
Surto, i veig que puc aguantar bé el ritme de 4'15 del meu company de pistes Raúl Martínez
Sé que és un risc molt gran (massa?) però començar ja sol... bé, intento anar amb el Raúl. Anem fent, 21:10 + 21:16, com un rellotge, i aprofito les llargues cames de Raúl per anar darrera, resguardant-me del vent que de sobte s'ha despertat. A les 09:00, com estava previst, va començar a ploure, però com a mínim la calor s'ha marxat.

Al km 10, de sobte em saluda un tal Richard Browning, que em felicita pel Blog!! Collons.. quina casualitat. A més, em comenta que sol fer uns pocs minuts més de les 3 hores i sembla anar molt tranquil al petit grup.
No sé si la meva crònica de fa 4 anys era prou acurada, doncs deia que era plana, però la veritat que és un circuit trencacames anb molt pocs trams plans. Divertit, diguem.
Al km 12 s'incorpora el Pablo com segon llebre, i seguim un grup de 8 persones aprox. No pot aguantar la primera dona, la Mireia Sosa, i al km 14 jo veig que també van massa ràpids per a mí.

Deixo el grupet, però un parell de kms més tard veig que la distància es queda igual, a aprox 70 metres.

M'animen moltíssim les llebres Correcats que venen en direcció contrària, i fins i tot l'amic Jorfer (llebre sub 3:45) es gira i em fa de llebre cridant-me ànims i pujant-me la confiança i.... sense gairebé adonar-me, de sobte em trobo novament amb el grup sub 3 hores. 2 llebres i 4 corredors.

Li crido a Raúl i es posa content i veient-me patir es posa una mica enrere per resguardar-me del vent. Pluja molt i estem molt xops. Ni sé si és el dorsal-xip però la samarreta pesa moltíssim amb la pluja. Passem la mitja amb pocs segons per sota del ritme 4'15, 1:29:21, i m'adono que es només un minut més lent que la meva millor marca de mitja (Gavà) d'aquest any. I és al km 24 quan ja no puc més. Em despenjo per no tornar, però intento seguir més o menys el ritme 4'15-4'20.

Fins el 25, prou bé, i a més faig càlculs: si he fet una mitja sub 1:30 i faig la segona a 4'30.... baixaré de les 3h05, i per tant MMP.

Ja m'oblido del sub 3h, i només penso en fer sub 3:05. Parcial de 25-30k de 22:07 (4'25"), i passem novament per davant de l'arribada. Ja queden només 12k!!

Però ara ja comença a costar. Mai tinc problemes amb els isquis, però la cama dreta es contrau, i he de fer passos més petits. Arribo al km 31 i la pujada que la primera volta no semblava tan dura, ara sembla que vagi caminant. Començo a preocupar-me, però després veig que el ritme segueix acceptable. Porto ja molts kms sol, i cada cop plou més, i no veig a ningú. Sóc jo contra el crono, amb alguns crits d'ànim. Km 35, un parcial de 22:46 i poc menys de 2h31.

Costa fer càlculs ara, però amb 34' baixo de 3h05. Som-hi!!!

Ara ja no plou, però els bassals son cada cop més grans i hi ha zones d'asfalt on no podem evitar mullar els peus fins als turmells. M'animen les llebres que venen de cara i amb els seus ànims vaig passant els kms. Tinc molta por al km 38, i mantinc el ritme sabent que perdré molt de temps a la gran pujada.

Arribo al 38 (gairebé 2h45) i sé que no pot fallar. Apreto les dents i cap amunt. Es un carrer anb molta pujada, però per sort són només 250m. Passo un noi que s'ha despenjat del grup sub 3, i un cop a dalt sé que he passat el tram més dur. Baixo ràpid per guanyar una mica de temps perdut, i arribo al km 40. 2h53:53.
Amb 10' baixaré de 3h04... però amb 9:40 faré sub CarlosHB (un altre company de sèries, que és molt més ràpid, però sempre acaba malament a les curses).

Mai no havia tingut tanta motivació com avui i vaig accelerar a full per aconseguir el repte. A ritme de 4'21 la pujada del km 41 i a 4'15 els últims 1200 metres, i arribo 100% feliç a l'arribada, com si hagués guanyat la cursa!!!

3 hores, 3 minuts i 20 segons!!!!

I un cop allà dono les gràcies al Raúl, i després a tots els Correcats.
Un minut i mig més tard també arriba sol el Richard, que vaig passar al km 18 aprox.
Malgrat la meteorologia hem tingut una cursa fantàstica!
Poc després arriba també el Luigi, que malgrat la seva nula preparació ha pogut acabar-la amb bona nota.

Una dutxa, i després vam celebrar-ho molts al restaurant de l'Escala. Impressionant tot el que es pot menjar i beure per només 15€...

Quin dia més complet.



(Perdó, però és complicat fer una crònica amb el mòbil)