viernes, 6 de marzo de 2020

Marató de les Vies Verdes Girona - Platja d'Aro (Llebre 3h30)



Una foto quizás significativa de la marató de les Vies Verdes.
Ser liebre de ti mismo...

En primer lugar, fue una edición muy, muy triste, porque nada más llegar a la meta me comunicaron que una corredora de tan solo 30 años había fallecido unos 200 metros antes de llegar a dicha meta. 
Y no fue ni siquiera una participante de la marató, sino de la media distancia... DEP Anna...

Como ya os comenté en la entrada anterior, era una gran contradicción hacer de liebre 3h30 cuando 4 semanas antes no había sido ni capaz de bajar de las 3h40....
No obstante, necesitaban una liebre dispuesta a hacer la maratón de Girona a Platja d'Aro, y alguien tenía que hacerlo. En resumidas cuentas, me medio obligaron.
Me recuperé bien de la maratón de Tarragona (lamentablemente fue la última maratón de Tarragona, una auténtica lástima...), y el jueves después de Tarragona ya pude hacer series a ritmos sub 4' como también las semanas siguientes.
Me encontraba cada vez mejor, aunque seguía con muchas dudas para poder hacer de liebre durante 42 kms.

Y finalmente fracasé, pues en el km 39 me quedé sin gasolina y no pude acabar la maratón sub 3h30. 
No obstante, era previsible, y aunque fuera una mancha negra en el servicio que tan bien hacen los Corredors.cat, no acabé con un mal sabor de boca.



Aquí un pequeño resumen en catalán:


Després de prendre un café i infusió al bar de Girona vam sortir a les 09:00:00, puntualment amb ganes d'intentar ajudar a alguns corredors que venien amb ganes de fer una bona marca.

Vam sortir uns 180-200 corredors i tot i que vaig fer el primer km massa ràpid (~4'52), un noi em va felicitar per haver sigut la primera llebre que no sortia disparat. Veiem el cartell de 40 kms, i veig que no hem fet ni 2 kms: sembla que ens han perdonat els 195 metres per fer la marató sencera.
Això, de fet, facilitava la feina, doncs podia fer tots els kms a 5'00" per arribar sub 3h30.

En aquesta cursa, al coincidir 4 curses (marató, 30k, mitja, 10K) i tots amb final en platja d'Aro, en comptes de posar els kms que s'han fet... posen els kms que falten per arribar a meta.

Com sempre, faig parcials cada 3 kms, i mantinc un ritme més o menys constant de 4'58" de GPS segons les pujades i baixades.
Al km 10 em trobo realment molt bé, he de frenar per no passar-me, i me n'alegro de veure que tinc un grupet de potser 10 corredors darrere, en fila india, per tapar-se del vent que no es massa fort, però que molestava prou amb la vela!

Passem per més d'un pont on m'he de ajupir per poder passar amb la banderola.
Van passant els kms ràpids, bona senyal, però al km 15, tot i anar agafant alguns corredors, veig que el grupet s'està quedant cada cop més reduït. Passem per la catifa de Cassà de la selva i de camí a Llagostera, on ja es nota la lleugera pujada.

Al km 20 ja només hi queden 2 corredors darrere, i 
Vaig girant cada cop més per veure si em poden seguir, però nota que respiren molt forçats i tot i els ànims no poden aguantar el ritme. Paso per la mitja marató (km 21) amb 1h45:11, i comença la part més dura de la marató, la pujada pel poble de Llagostera fins al km 25.
Passem per la festa grossa, la rúa de Carnaval de Llagostera, i de fet no ens fan ni cas, i hem de sortejar a la gent per poder passar pel nostre carril.
Aquí, malgrat haver baixat el ritme a 5'10"-5'15" ja no hi ha ningú que em segueix, i comença la cursa absurda de fer de llebre a mí mateix.

Tot i així, vaig fent, com a mínim per fer de referència per a tots que vaig passant (del km 26 al km 36 vaig passar de la pos. 51 a la pos. 38).

A primera vista sembla que la cursa és molt favorable a la segona part (i realment baixa 100 metres entre el km 27-36), però molt, molt poques persones van doblar el diumenge, com a mínim els que anaven sobre un temps de 3h30.

Doncs... així vaig córrer bé fins al km 33, el poble de Santa Cristina, però després ja no anava tan fàcil.
Al km 36 había passat en 2h59:41 i per tant tenia 30:19 per fer els últims 6 kms, però estava totalment buit.
Tot i així, mantenia el ritme a 5'00 i a falta de 4 kms em quedaven 20:19 per baixar de les 3h30.

I després, buscant el cartell de km3 no em trobava bé, i quan vaig veure que havia passat les 3h15:00 sense veure el km 3 ho vaig deixar... vaig treure la banderola, i vaig caminar 2 minuts, per fer la resta del recorregut a 6'00" i acabar en 3h34:10.

Després resultava que no hi havien ni el km 3, ni el 2, ni el 1.... una putada molt gran pels maratonians no saber on ens trobàvem.... a mi sincerament em va desmotivar i molt.
A més a més, uns kms per una zona sense cintes ni res, i després pel passeig marítim sense senyalització ni res....

Curiosament, aquests 3 kms en 19 minuts... 4 minuts més del previst, només 1 persona que havia passat en el km 38 havia entrat per davant meu. Tots els demés van patir igual o més que jo. Realment curiós. Per això, tampoc em sabia tan greu haver entrat 4 minuts tard, doncs ningú s'havia adonat.

Del grupet de 10 persones que tenia darrera meu al km 15 (1h15:00), els resultats van ser:
* 1 va poder entrar sub 3h30 (3h28)
* 4 van arribar en 3h38-3h40-3h42-3h45
* 5 van arribar en 3h49-3h50-3h51-3h54-4h05

Era una cursa dura por el viento, sobre todo la primera mitja con el viento totalmente en contra, pero por otro lado al menos hacía que fuera interesante hacer de liebre, teniendo un buen grupo detrás de mi. 

Aun así, creo que todos pudimos estar muy contentos con el tiempo, pues tanto el día anterior como el día después el viento era muy exagerado en tierras gironesas. 

Bueno, una experiencia más, y un 10 por el avituallamiento final con barra libre de cerveza y butifarras.

El único punto negativo fue que a los participantes de la maratón le dieron una camiseta + una sudadera... y a las liebres que venimos sin cobrar nada a cambio no nos dieron más que la camiseta. 
Ya sé que no tiene importancia, pero fue un detalle feo que a algún compañero le supo muy mal.

Viendo que hoy he podido hacer 8 series de 1000, la última en 3:53, parece que esté bastante recuperado de nuevo.
A ver si ahora por fin puedo empezar a hacer entrenos de montaña!!!




6 comentarios:

  1. Fas maratons com xurros! Estàs on fire! "Y finalmente fracasé, pues en el km 39 me quedé sin gasolina y no pude acabar la maratón sub 3h30" Això, disculpa, però crec que no és cert. Vas portar el grup al ritme encarregat fins que ja no et va acompanyar ningú. Per tant, la feina de llebre la vas fer correctament. A més a més, és una bona marca, carregat amb la banderola en un dia ventós.

    ResponderEliminar
  2. Els kms finals són lletjos, només per fer la distància. Totes les vegades que he corregut, temo aquest final, amb la gent pel mig del passeig i molt poca senyalització… També trobo lleig que no us donessin la suadera ¿?

    ResponderEliminar
  3. Ostia vaya rollo si no están marcados los kms.
    Vaya liebre buena que estás hecho, pero que fuiste solo casi todo el rato?
    Por cierto nos veremos en Viladrau, aunque iré controlando sin ir a morir.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Merda!! Ara he entès perquè dius "nos veremos en Viladrau".

      Yo convencido de que salíamos desde St. Pere de Vilamajor como el año pasado. Y resulta que sale de Viladrau...
      Qué pereza... hora y media de coche y encima la cursa sale a las 06:00. Despertador a las 03:30 jajaja

      Eliminar
  4. Tal com diu el Luigi vas sumant una marató darrera l'altra. Ha de ser una sensació molt estranya fer de llebre i no portar ningú al darrera. Està en bona forma.

    ResponderEliminar
  5. Gràcies Luigi, Piernas, Ricard!!

    No faig maratons com xurros... sempre m'ha agradat fer Tarragona (RIP), i m'han suplicat per fer de llebre a les vies verdes. Simplement sóc un home fàcil... com tú, oi, Luigi ;-)
    Vaig posar un bon grupet, però a la mitja marató no hi havia ningú. I sent tan pocs corredors, doncs es feia una mica estrany. Tot i així no entenc que no pugui aguantar fins al km 42 a un ritme aparentment fàcil.

    Ricard, doncs sí, quan fas 17 kms sols amb la bandera de llebre, i a tots que passes no hi ha ningú que t'aguanti ni 100 metres... doncs es fa molt estrany. Crec que fer qualsevol marató a ritme constant vol dir avançar un 30% dels participants.

    Piernas, sí, lo peor fueron los últimos kilómetros, primero sin saber si iba por el buen camino (sin lazos), después por el paseo marítimo con todos por en medio y sin animación alguna, y luego sin saber cuánto faltaba... una lástima, porque son de estas maratones que me encantan! Prefiero mil veces una maratón por pista forestal que por asfalto.
    Por eso el día siguiente ya me encontraba bien muscularmente!

    Pero, ehh... tú no harás la Ultra de Montseny, ¿verdad?... qué quieres decir con nos veremos en Viladrau???

    ResponderEliminar