viernes, 10 de abril de 2020

Sin Miedo



Si hace un mes me preocupaba la Culpabilidad... hoy es el Miedo que nos quieren inculcar lo que más rabia me da. El eterno miedo.

Ayer fui al supermercado y horrorizado vi como un 90% de las personas (de cualquier edad) llevaban mascarilla en Sant Feliu. Un 90%!!! Y mascarillas profesionales la mayoría, no cualquier trozo de papel.
Suele ser mi mujer quien se encarga de las compras en nuestra casa (es la única forma de llegar a final de mes, o casi..), pero fue una de la situaciones más desagradables que he visto.

Sé que puede ser muy egoísta, más siendo relativamente joven, pero me niego a vivir con miedo.
No es, desde luego, ninguna garantía, pues Boris Johnson también vivía sin miedo... y más jóvenes han caído, algunos sin ninguna condición previa. Pero ya habrá tiempo de preocuparme.

Odio a ver que los expertos de Sanidad de este país son los directores de los Cuerpos de Policía hasta las cejas decorados con sus medallas de honor. Una auténtica vergüenza!!

Lo que más me gusta son los números, los fríos números, las Estadísticas. Desde siempre.
Y desde siempre he odiado el miedo que están utilizando por temas comerciales.
Estoy harto de escuchar a todas horas por la radio que "he llamado a Prosegur, porque a mis vecinos le han robado, y...".
A la medida que disminuyen los robos, ellos se hace el agosto infundiendo miedo.

Y sí, soy un inconsciente y un egoísta, pero estoy harto de escuchar a miles y miles de personas que la única forma de sobrevivir como sociedad es quedarnos 2, 4, 6, 8?? semanas más confinado en casa. Realmente es necesario?
Y si lo fuera... ¿de qué han servido las 4 semanas de confinamiento si en general el virus se manifiesta tras 4-6 días (95%) y prácticamente el 100% antes de los 14 días?

Mis hijos no han visto la calle en 4 semanas y 1 día. Una auténtica barbaridad.
Nosotros sin correr 4 semanas.
Y los expertos reconociendo que con el tiempo la gran mayoría lo vamos a pasar si o si.

¿Qué riesgo hay en salir al menos 1 hora al día, los niños y los deportistas, por supuesto solos?

Dicen (apenas hay imágenes) que la gran mayoría de los que mueren en las UCI es gente mayor, y además con cierto sobrepeso.
Estar en casa, comiendo y bebiendo como si no hubiera un mañana y el obligado sedentarismo realmente nos va a dar más protección contra el Virus que algún día sí nos podría afectar?
¿Cuántos diabéticos tipo 2 habrán después del confinamiento? Muy sano no es...

Dicho esto:
Estoy totalmente de acuerdo con los 15 o 21 días de confinamiento total para bajar la enorme carga sobre el sistema sanitario (yo habría empezado por el cierre total, excepto los trabajos esenciales, para perder menos tiempo y menos vidas humanas), pero ahora, tras 4 semanas, creo que ya está bien.

Sé que la gran mayoría no está de acuerdo conmigo, y por tanto me abstengo de enfrentarme con las críticas de mis amigos y familia en los grupos WhatsApp.
Por algo tengo un Blog para expresarme libremente...

Cuando llegué a Cataluña hace 23 años morían 6000 personas en accidentes de coche en España. Todos los años! Probablemente habrán muerto unas 100.000 personas durante este período.
100.000 vidas humanas, con todo el drama que acompaña esto.

Y cuánta gente dudaba de coger el coche por la mañana? Muy pocas.

¿Han limitado la velocidad de los coches a 130 kms/hora para reducir la mortalidad?
(la excusa de que haya algunas carreteras en Alemania donde puedes ir más rápido no me vale...)
Nunca han limitado la velocidad y por tanto disminuido la mortalidad, para no afectar la economía de la automoción... así que siempre ha prevalecido la Economia sobre la Salud.... Salvo ahora.

Ya sé que tendré que ir con mucho cuidado al coger el coche, y así también lo haría volviendo a la VIDA REAL, no la vida enjaulada por Decreto Real.

Lavar frecuentemente las manos (por qué narices un 50% de la gente no se lavaba las manos ni siquiera después de ir al lavabo, seguramente las mismas que ahora me están dando lecciones!), mantener una cierta distancia, no estornudar en la mano, no escupir... cosas que tendríamos que haber superado hace decenas de años. Asumo que ahora no es el momento de hacer carreras multitudinarios, pero poder caminar solo o con la familia por la montaña... seguro que salva vidas!!

Me pueden prohibir y obligar de todo... pero NO pienso vivir con miedo!!

Ganas locas de daros todos un abrazo!
Ens en sortirem!!






 

15 comentarios:

  1. Realment em preocupa molt com s'està gestionant aquesta crisi que sembla ser que alguns experts ja havien avisat de que es podia produir i no s'havia fet res per prevenir-ho. Segons diuen aquesta és la raó que marca la diferència de morts entre Alemanya i altres llocs del planeta. Del sentiment de por que està envaint a la societat a demanar un sistema autoritari de govern només hi ha un pas. Destinar cosos de seguretat a vigilar en drons a possible infractors en platges i muntanyes solitàries em sembla una pèrdua de temps i de diners. Les activitats en solitari no propaguen el virus. Què volem evitar la propagació del virus o controlar a la població?
    L'us de mascaretes que sortir al carrer també em sembla una bajanada, però acabaran sent obligatòries. No em porto i sento les mirades sobre meu.
    Reconec que no és fàcil la gestió per part de l'Administració d'una crisi d'aquest tipus, però al menys es podria evitar les declaracions contradictòries entres membres del mateix govern i també una millor clarificació de les mesures econòmiques que proposen que fins ara són de pena.
    Potser hi hauria la opció de començar a treballar però fer-ho a mig gas. No tots, ni tots a la mateixa hora. Entrades a la feina esglaonada, uns treballant a uns dies a la setmana i altres uns dies diferents. Hi ha maneres de fer-ho però calen instruccions clares i algú que ho organitzi. Dilluns a Espanya i dimarts a Catalunya serà un total caos.
    I finalment, tenir als nens tancats a casa em sembla una salvatjada. No seria difícil autoritzar a que surtin 3 dies a la setmana una estona.
    Fer esport en solitari també hauria de ser possible. Tot i que com deia el meu pare, a la gent li dones la mà i s'agafa la màniga i això és quelcom que podria passar.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies! Totalment d'acord amb el que dius Ricard!!
    I si, escolto dir als nòrdics que estan fent un "confinament intel·ligent" (veurem en els propers mesos com els hi anirà... però sembla que també estan aplanant la corba, potser amb menys pendent), però aquí a Espanya pretendre un confinament "intel·ligent" és potser ser molt i molt ingenu.

    De totes maneres, ara estic veient Faqs, sempre m'ha agradat, però sembla que només hi pot haver una opinió única.


    ResponderEliminar
  3. Ostia Dennis pienso lo mismo! Estoy hasta las narices ya!! Está claro la política del miedo, creo que nos la meten cada segundo para cuando nos dejen salir, que mantengamos la distancia etc.. y como no para la eterna lucha entre libertad y seguridad. Yo por mi parte lo tengo claro siempre libertad.
    Hay tantas cosas que se tendría que aplicar la gente y menos mascarillas, cómo por ejemplo, si estás con gripe para que leches vas a urgencias o al cap , a contagiar? Yo siempre he ido dos días después, cuando estaba mejor a por la baja. O para que se va al trabajo a tope de gripe a infectar a todos los compañeros, en ese sentido siempre he sido bastante asquerosillo... Pero ya te digo la política está del miedo me da risa. Acabó de escuchar que 90 y algo de los muertos de ayer en Catalunya (osea casi todos menos 10 o así) fueron en residencias (otra cosa que tendrán que estudiar) entonces???? Todos los que estamos en casa entiendo que es imposible tener contacto con gente infectada?? O el virus me visita por correo electrónico?? Anda y que se acuesten... Aquí la Gene hasta Junio decían, estamos locos o que? Cómo alarguen mucho esto, lo de menos será el virus... Entre gente con problemas mentales y otros en la pobreza absoluta.
    Libertad siempre!!!!

    ResponderEliminar
  4. Opino com tu Dennis.

    És un tema llarg i complex, passo a escriure el que modestament m'ha passat pel cap (no intento solucionar el món!).

    De totes maneres, crec que a nivell individual i a nivell social existeixen matisos que poden estar enfrontats i a la vegada ser molt importants.

    A nivell individual, a casa seguim el confinament a rajatabla. Simplement per qüestions científiques. Amb una persona fa poc malalta de càncer, t'has d'exposar el mínim a qualsevol infecció, perquè amb un nivell de defenses baix (i tot el sotrac previ físic del tractament del càncer, que és molt i molt heavy) no pots preveure el desenvolupament de qualsevol malaltia, per tonta que sigui, com un refredat, perquè podría comportar moltíssimes complicacions. El coronavirus, com d'altres coronavirus que afecten l'ésser humà, no estan estudiats suficientment: a més a més d'afectar al sistema respiratori, poden afectar òrgans com el cor, el fetge o els ronyons, tant en pacients amb patologies prèvies o persones d'edat, com persones absolutament sanes (els efectes poden ser fulminants; la semana pasada un antic meu veí de la meva edat i totalment sa ha mort de CoVid19, tot just ingressat dos dies a l'hospital...). També els nivells assistencials estan saturats i tampoc és moment de visitar CAPs i hospitals, entre d'altres coses perquè són una font de contagi (malauradament). Així que el millor és no contagiar-se, encara que per probabilitat un possible contagi possiblement no porti masses complicacions. Això crec que és coneixement, que és l'antítesi de la por.

    A nivel social, és una altra història. Crec que són molt diferents la gestió que farien un epidemiòleg (o un metge, o un viròleg, etc.) que un polític. Aquests darrers precisament són els que estan generant (i els medis de comunicació que serveixen al poder) la sensació de desgavell, perquè es contradiuen, proposant coses que després canvien, o simplement, demostrant una total irresponsabilitat i improvisació que és el que està generant por i desconfiança a la població. Per no dir que clarament alguns polítics estan intentant treure benefici. A més a més crec que no es pot confiar en el sentit comú de la gent, perquè les recomanacions, que haurien de ser voluntàries i no obligatòries, doncs no som infants, deixen de cumplir-se a mesura que passen els dies. És trist, però és així, la gent necessita líders, necessiten guies que els diguin el que han de fer i com s'han de comportar, i actuen emocionalment, sobretot en moments de tensió i incertesa.

    De totes maneres, mentre la premsa només fa que abocar tones i tones de notícies negatives, i de tant en tant, notícies infantils (com aplaudir cada dia a les 20h, millor seria exigir més inversió en investigació i sanitat, o votar al seu moment a veritables gestors competents), hi ha dades que realment són interessants: s'ha calcul·lat el nombre de morts que s'han salvat a la Xina degut a la disminució de la contaminació, i resulta que són 4 vegades superiors al nombre de morts pel coronavirus. La mare Terra ens avisa, però l'espècie humana està sorda.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. També veig molt atinat els possibles problemes físics i psicològics derivats del confinament, sobretot quan passa més d'un mes. No s'està gestionant de cap manera, tot depèn de la voluntat i la iniciativa de cadascú!!!

      Eliminar
    2. I sobre l'anunci que podría donar-se una pandèmia… p.ex. ja va succeïr amb el SARs. O uns anys més enrera, també hi ha articles científics que tractaven sobre la infecció d'uns coronavirus a nivell local que suggerien que es podría donar una epidèmia global...

      Eliminar
    3. Sí, l'article és del 2007... i més vigent que mai.
      De fet, el meu germà ha estat treballant un parell d'anys (Rabobank) a Hong Kong (l'època de les revoltes), i ja em va dir que ells estan molt més preparats per aquestes epidèmies (tot i que no hagin prohibit "the culture of eating exotic mammals").
      De fet, estan acostumats i al primer avís es protegen com ningú, amb tota la experiència amb el SARS, etc...

      Eliminar
  5. Pues sí, yo también creo que prevalece la libertad... por supuesto, siempre sin invadir la libertad del otro, que mi libertad no podrá ser absoluta.
    Por supuesto que si mi hijo o si mi mujer se estuviera muriendo, haría todo, todo lo posible para evitarlo, y sería mi preocupación única.
    Pero el problema es que actualmente a nivel estatal comparan cada muerte por COVID-19 (contagios de hace al menos 3 semanas) contra -0- muertes causados por las medidas restrictivas.

    Bebo el triple y como el doble de lo que hacía antes... y viendo las estanterías del súper, no soy el único. ¿Cuántas muertes futuras (no contadas, claro) habrán de problemas de salud? Evidentemente, por dos semanas no pasa nada... pero y 2 meses??
    Todos los diabéticos que antes tenían que caminar una hora al aire libre. ¿Lo hacían sin necesidad?
    Según la Vanguardia del año pasado, 10.000 muertes al año por la contaminación.
    ¿Algún día sin coches ha tenido alguna bajada de la cantidad de coches?...
    No sé. Seguramente si me lo "pidieron", yo estaría mucho más dispuesto a poner mi grano de arena por responsabilidad. Pero por Real Decreto y Militares en la calle... como que no.

    ResponderEliminar
  6. Perdó per les faltes d'ortografia, el corrector em modifica tot i encara no he sapigut arreglar-lo

    ResponderEliminar
  7. Hola Luigi,
    Ja has vist que he repost a piernas tot just un segon després del teu escrit!

    I en el teu cas tens tota la raó! De fet, jo aniria amb la mateixa cura amb la meva dona si hagués sigut el cas. I estic segur que per aquest motiu el nivell d'angoixa ha de ser molt superior. Espero que tot acabi aviat per poder respirar tranquil.

    El que sí és veritat, que amb qualsevol altre episodi de grip o malaltia, sempre s'han protegit la gent més vulnerable.
    Vull dir, el meu tiet en Holanda de 81 anys i 8 Bypasses de cor, de ben segur no sobreviuria el virus. I està aïllat des de fa un mes i els seus fills li deixen el menjar davant de la porta dos cops a la setmana. No tenen contacte per res amb ningú, i ells sí esperen que quan abans millor la societat tingui la tan desitjada immunitat de grup, amb els "joves" fent més o menys vida "normal", amb les precaucions del metro i mig, i sense escoles ni feines que no poden garantir aquesta norma.

    Una altre cosa és si havent passat de manera lleu el virus, si realment estem immunes a grans càrregues virals... com has dit, hi ha moltes coses que no saben.
    Com també el fet de que mori gent totalment sa i jove.. és certament preocupant!!
    Ho sento.

    I malauradament tens raó. En aquest país (i molts altres) és molt difícil confiar en el sentit comú de la gent. Tot i així, jo crec que voluntàriament faria molt més que no per Real Decret. La mateixa ràbia de veure tots els cossos policials amb les seves medalles fa que m'entren unes ganes de fer lo contrari... bé....
    Però segueixo dient que caminar i fer esport a l'aire lliure ens farà molt més resistent envers el virus.. sense el càstig al cos que estem (estic) fent ara.

    Sí, la Naturalesa ens està donant una lliçó.
    Espero que aprenguem una cosa, pel bé de tots!

    Vagi molt bé Luigi!!

    ResponderEliminar
  8. Dennis, has tocat un dels meus temes preferits!! Abans que res dir-te que em fascina la teva moral per aguantar vivint en un país del 3r món com el nostre. Des de que va començar la pandèmia i van decidir gestionar-la políticament -política espanyola- enlloc de fer-ho científicament, amb tot d'inútils carregats de medalles...veig un horitzó amb l'inservible d'Abascal de President del Govern i lògicament destrossant tot allò que toquen, com sempre fan aquests bàrbars. Hi han estudis que diuen que el 65%/70% dels militars espanyols voten a VOX; suma'ls-hi tota la xusma policial d'ultradreta -uns 13.000- i tens un còctel vomitiu.
    Però anem al tema: la por. No puc estar més d'acord amb tu. Per això a casa meva no es mira la TV convencional des de fa anys i m'informo a través de Vilaweb i Eldiario.es, mitjans bastant dignes. La resta és gairebé tot brossa. Però a qui afusellaria demà mateix al matí i sense judici previ és a Pablo Motos, Ana Rosa i la Griso. Aquests 3 són responsables, inquisidors moderns, de que el país continuï anclat en la definició que ja va donar Antonio Machado: "España de charanga y pandereta, / cerrado y sacristía, / devota de Frascuelo y de María, / de espíritu burlón y de alma quieta (...) España inferior que ora y bosteza, / vieja y tahúr, zaragatera y triste; / esa España inferior que ora y embiste, / cuando se digna usar de la cabeza".
    PD1: En l'únic que no estic d'acord és amb lo de la màscara perquè es tracta tant de no ser contagiat com de no contagiar. I els asimptomàtics poden ser una bomba de rellotgeria.
    PD2: També tinc ganes d'abraçar i tocar als estimats; fins i tot podriem fer un Rincón de Zamora, potser al setembre, per celebrar-ho tot plegat.

    ResponderEliminar
  9. Afegir (i recordar) que el Govern espanyol va donar -la setmana passada!!!- 115 milions d'euros a Atresmedia i Mediaset, és a dir, Cuatro, Tele5, Antena3...empreses que l'exercici passat van tenir uns guanys superiors als dos-cents milions d'euros! Si això no és suborn a canvi d'un bon relat expliqueu-m'ho vosaltres.

    ResponderEliminar
  10. Gràcies Ferran, per les teves respostes sempre molt contundents i sense pells en la llengua.
    Evidentment, en el improbable cas de que es compleixi la teva terrible visió futura... jo ni tinc més remei que fotre el camp. No vull ni pensar-ho.

    Bé, no m'agrada gens veure les mascaretes pel carrer, però veig totalment lògic l'ús en el transport públic, i els llocs molt recorreguts.
    Però anant pel carrer, no m'apropo a menys de 3 metres de ningú...
    I donat que tinc molt més por de contagiar que no de ser contagiat, jo al supermercat ni obro la boca.. respiro pel nas, ni tosso, i cap esternut.

    No sabia res del suborn de l'Estat als mitjans de "comunicació"... tela de la marinera.

    Reserva'm un entrecot de Girona per 'Zamora'.. ho necessitarem, i molt!!

    Una abraçada virtual!


    ResponderEliminar